Els caldeus (VII-VI a. C)

"Quan escolteu que la trompa (garna), els oboès (masroqitha), la lira (gatros), la cítara (sabbeka) i l'arpa (psantrin), sonen conjuntament (sumfonyah) amb altres instruments, haureu de caure prostrats y adorar la imatge que Nabucodonosor, el rei, ha alçat". Així es llegeix al Llibre de Daniel. Per una part, podem entendre que abans de sonar conjuntament els instruments, s'efectuaven solos pels diferents instruments i després l'audició conjunta, quelcom semblant al preludi de la música clàssica àrab (tacsim).

Els caldeus entenien la música, que s'estudiava en els temples conjuntment amb els astròlegs, com un réflex de l'harmonia de l'univers, ja que el macrocosmos i el microcosmos (l'home) es trobaven  íntimament vinculats. Els seus estudis contenien tant l'especulació matemática com simbolismes que implicaven nombroses correspondències còsmiques, representades per les divisions harmòniques d'una corda tibant Així doncs, les divisions primàries de la longitud d'una corda donaven quatre intèrvals que, en proporcions matemàtiques, poden expresar-se de la següent manera: 1:1 (uníson); 1:2 (octava); 2:3 (cinqueña) y 3:4 (quarta). Aquests quatre intèrvals es corresponien a les quatre estacions.

Es creu que Pitàgores (s VI a.C)va portar a Grècia aquesta teoria dels harmònics i els principis de l'escala musicals. Allí amb els seus seguidors formularà les teories realtives a l'harmonia de les esfers, l'ethos (efecte màgic dels modes), i l'eficàcia dels nombres, doctrines que més tard passarien a Europa.

Quan Babilònia cau sota el domini persa (538 a.C) i posteriorment al final de la dinastía seléucida (312-65 a.C) van destacar les formes musicals populars. Els palaus albergaven noies cantores com les gainat, tant poulars en la vida arábiga.

https://www.youtube.com/watch?v=-7MHq8doBjM

Els asiris

Sembla que durant els segles XIII-VII a. C, va coexistir una música de carácter religiós amb una altra de carácter profà que reflectia el treball i la vida quotidiana. La música profana va adquirint major relleu amb els asiris gràcies a les festes de carácter col·lectiu. Els músics, que gaudien de gran consideració, actuaven en banquets, festes cortesanes, festes públiques i de vegades en parades militars. Aquests fets van fer possible el desenvolupament de formes musicals de caràcter popular.