Euterpe

Segons Hesíode Euterpe era una de les filles de Júpiter i Mnemosine. Musa que presidia la música i que se li atribueix la invenció de la flauta i altres instruments de vent. És representada com una jove coronada de flors, amb una flauta a la mà i envoltada de símbols d'instruments musicals. Tanmateix, hi ha diferents versions en relació a l'origen de les muses. El poeta Mimnerm (segle VII a.C) les consideraba filles d'Úranos (Caelus: el cel) i Gaia (Tellus: la Terra). Altres diuen que el seu pare era Piero, rei d'Emathia (antic nom de Macedonia) i de Antíope o de la nimfa Pimpleis. La versió més accepatad és la que fa Euterpe filla de Júpiter i Mnemosine.

Sigui quin sigui el seu origen, les Muses constitueixen una de les més admirables concepcions de la imaginació humana que representa els poders creadors de la ment. Sembla que , primitivament, les Muses eren Nimfes que habitaven les aigües i que després van ser elevades a dees de la poesía i el cant. Efectivament, les primitives manifestacions poètiques naixien sempre acompanyades del cant i la música.

Deien també que les Muses habitaven el mont Helícon, a Beòcia. Aquest lloc estaba poblat de boscatges i deus, les aigües de les quals tenien la propietat de concedir el do profètic i, en conseqüència, d'inspirar els poetes. Aquests eren sovint, per als antics, persones que revien la seva inspiració de la divinitat.

Les Muses passaven també gran part del temps a l'Olimp, morada dels déus, delectant amb els seus cants i danses els banquets dels immortals. Durant la nit, amagades sota dels núvols, podien dirigir-se igualment a les cases dels mortals quan se celebraven festes. S'afegien, aleshores, als cors humans, fent-los més bells i melodiosos. Però el seu lloc més comú i habitual era el mont Parnàs, prop de Delfos, la morada d'Apol·lo.

Hesíode fixa el nombre de les muses en nou: Clio, Euterpe, Tàlia, Melpómene, Terpsícore, Èrato, Urània i Calíope.